Aquest 2025 hem publicat els dos primers articles del projecte GiroNat, sobre el paisatge urbà i periurbà del municipi de Girona. Els dos treballs han consistit en l’elaboració de dues cartografies temàtiques, una per tal de descriure els hàbitats CORINE i l’altre per descriure el paisatge de l’aigua. Aquests dos treballs representen un primer pas en el conjunt d’estudis que està desenvolupant el grup de recerca entorn la biodiversitat urbana de Girona.
Les publicacions:
Bou J., Corominas F. & Vilar L. 2025. Habitats of Girona (Catalonia): Urban landscape and Natura 2000 areas. Journal of Maps 21(1): 2525924. DOI: https://doi.org/10.1080/17445647.2025.2525924
Corominas F., Cunillera-Montcusí D., Martín L., Boix D. & Bou J. 2025. Waterscape dataset of the municipality of Girona. Data in Brief 63: 112262. DOI: https://doi.org/10.1016/j.dib.2025.112262
L’informe “Solucions basades en la Natura (SbN) a la comarca del Maresme” recull les accions implementades per integrar la natura en la gestió del territori. S’han desenvolupat mesures com la restauració d’ecosistemes, la creació d’espais verds i la millora de la gestió de l’aigua per reduir els efectes del canvi climàtic i augmentar la resiliència del medi ambient. Aquestes accions tenen com a objectiu combatre problemes com l’erosió del sòl, les inundacions i la pèrdua de biodiversitat, contribuint així a un desenvolupament més sostenible i a la millora de la qualitat de vida a la comarca.
Aquest projecte ha estat finançat pel Consell Comarcal del Maresme i s’ha desenvolupat per l’Institut d’Ecologia Aquàtica (UdG) en col·laboració amb Engloba Consulting. L’objectiu ha estat promoure les SbN com una eina efectiva per afrontar els desafiaments ambientals del Maresme. S’ha volgut exposar com aquestes solucions poden mitigar els efectes del canvi climàtic, reduir riscos naturals i afavorir un territori més resilient. A més a més, s’ha buscat impulsar la col·laboració entre administracions, entitats i ciutadania per avançar cap a un model de desenvolupament més sostenible i equilibrat amb l’entorn.
El mapa interactiu permet visualitzar cadascun dels aspectes relacionats amb l’informe.
Tackling climate change and biodiversity loss are two of the great global challenges of the 21st century. The nature-based solutions (NbS) approach creates an opportunity to meet efforts on the two agendas while producing other co-benefits beyond climate resilience and biodiversity conservation. This opportunity becomes even more relevant in areas with both high climate vulnerability and special interest for conservation. Coastal wetlands in the Mediterranean basin are under severe threat from urban sprawl, mass tourism and climate change. Coastal lagoons, dune systems and halophilic ecosystems are considered as priority habitats of community interest for conservation by the European Habitats Directive. In the Catalan coast, these ecosystems are fragmented and isolated, and ecological protection and restoration efforts are essential. In this context, the present work analyzes the case of de-urbanization and ecological restoration of La Pletera salt marsh by the Life Pletera project (2014–2018), interpreting it within an NbS approach and assessing its effectiveness as a strategy for climate adaptation and biodiversity conservation. The analysis brings insights for the effectiveness assessment of the project during the first years after implementation, gathers elements on the factors and constraints that made its implementation possible and reflects on future challenges so that its effectiveness is lasting in the medium and long term.
Pereira Lindoso, D., Boix, D., Ribas, A., Bou, J., & Quintana, X. D. (2025). Deurbanizing for conservation and adapting: framing ecological restoration as a nature-based solution in La Pletera salt marsh, Catalonia (Spain). Frontiers in Water, 6, 1462412.
An urban development project was started in the La Pletera salt marshes in the 1980s but was halted and abandoned because of the economic crisis of the 1990s. Between 2014 and 2018, a Life Nature project (the Life Pletera project) was carried out for the definitive ecological restoration of the salt marsh. As part of this restoration project, the man-made structures, the breakwater, the promenade, the access streets and all the filling material where the houses were to be built were removed. This article offers 1) a brief description of the historical process that took what was supposed to be a set of tourist homes to what it is now a functional, protected salt marsh included in the Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter Natural Park, 2) a description of the restoration process that was carried out and the ecological criteria that were used for the restoration, 3) some initial data about the response of the ecosystem during the first years immediately after the restoration, and 4) some data on visitors’ perception of the conversion of this natural system.
Quintana X., Bas-Silvestre M., Boix D., Bou J., Colomer A., Compte J., Lindoso D., Llausàs A., Menció A., Ramos S., Ribas A. & Subirah E. 2024. Criteris ecològics i percepció social en la restauració de la Pletera. L’Atzavara 34:59-74. DOI: https://doi.org/10.2436/20.1502.atz34.059 ISSN: 0212-8993. eISSN: 2339-9791.
Climate change is rapidly driving global biodiversity declines. How wetland macroinvertebrate assemblages are responding is unclear, a concern given their vital function in these ecosystems. Using a data set from 769 minimally impacted depressional wetlands across the globe (467 temporary and 302 permanent), we evaluated how temperature and precipitation (average, range, variability) affects the richness and beta diversity of 144 macroinvertebrate families. To test the effects of climatic predictors on macroinvertebrate diversity, we fitted generalized additive mixed-effects models (GAMM) for family richness and generalized dissimilarity models (GDMs) for total beta diversity. We found non-linear relationships between family richness, beta diversity, and climate. Maximum temperature was the main climatic driver of wetland macroinvertebrate richness and beta diversity, but precipitation seasonality was also important. Assemblage responses to climatic variables also depended on wetland water permanency. Permanent wetlands from warmer regions had higher family richness than temporary wetlands. Interestingly, wetlands in cooler and dry-warm regions had the lowest taxonomic richness, but both kinds of wetlands supported unique assemblages. Our study suggests that climate change will have multiple effects on wetlands and their macroinvertebrate diversity, mostly via increases in maximum temperature, but also through changes in patterns of precipitation. The most vulnerable wetlands to climate change are likely those located in warm-dry regions, where entire macroinvertebrate assemblages would be extirpated. Montane and high-latitude wetlands (i.e., cooler regions) are also vulnerable to climate change, but we do not expect entire extirpations at the family level.
Luis B. Epele, Marta G. Grech, Emilio A. Williams-Subiza, Cristina Stenert, Kyle McLean, Hamish S. Greig, Leonardo Maltchik, Mateus Marques Pires, Matthew S. Bird, Aurelie Boissezon, Dani Boix, Eliane Demierre, Patricia E. García, Stephanie Gascón, Michael Jeffries, Jamie M. Kneitel, Olga Loskutova, Luz M. Manzo, Gabriela Mataloni, Musa C. Mlambo, Beat Oertli, Jordi Sala, Erica E. Scheibler, Haitao Wu, Scott A. Wissinger, Darold P. Batzer (2022) Perils of life on the edge: Climatic threats to global diversity patterns of wetland macroinvertebrates, Science of The Total Environment, Volume 820
In metacommunity ecology, a major focus has been on combining observational and analytical approaches to identify the role of critical assembly processes, such as dispersal limitation and environmental filtering, but this work has largely ignored temporal community dynamics. Here, we develop a “virtual ecologist” approach to evaluate assembly processes by simulating metacommunities varying in three main processes: density-independent responses to abiotic conditions, density-dependent biotic interactions, and dispersal. We then calculate a number of commonly used summary statistics of community structure in space and time and use random forests to evaluate their utility for inferring the strength of these three processes. We find that (i) both spatial and temporal data are necessary to disentangle metacommunity processes based on the summary statistics we test, and including statistics that are measured through time increases the explanatory power of random forests by up to 59% compared to cases where only spatial variation is considered; (ii) the three studied processes can be distinguished with different descriptors; and (iii) each summary statistic is differently sensitive to temporal and spatial sampling effort. Including repeated observations of metacommunities over time was essential for inferring the metacommunity processes, particularly dispersal. Some of the most useful statistics include the coefficient of variation of species abundances through time and metrics that incorporate variation in the relative abundances (evenness) of species. We conclude that a combination of methods and summary statistics is probably necessary to understand the processes that underlie metacommunity assembly through space and time, but we recognize that these results will be modified when other processes or summary statistics are used.
Guzman, Laura Melissa, Thompson, Patrick L., Viana, Duarte S., Vanschoenwinkel, Bram, Horváth, Zsófia, Ptacnik, Robert, Jeliazkov, Alienor, Gascón, Stéphanie, et al.2022. “ Accounting for Temporal Change in Multiple Biodiversity Patterns Improves the Inference of Metacommunity Processes.” Ecology103( 6): e3683. https://doi.org/10.1002/ecy.3683
Formen part del projecte la Universitat de Girona (Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis – GRECO), la Diputació de Girona i els ajuntaments de Gualta, Torroella de Montgrí i Ullà, el Consorci del Ter i la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter, que finançaran part del projecte amb l’ajut dels fons Next Generation
Aquest matí ha tingut lloc, a l’Auditori Teatre Espai Ter de Torroella de Montgrí, la presentació del projecte «HidroNet Baix Ter», una estratègia de prevenció de les inundacions i foment de la biodiversitat aquàtica a partir de superfícies de laminació a la xarxa hídrica del curs baix del riu Ter.
Formen part del projecte la Diputació de Girona i els ajuntaments de Gualta, Torroella de Montgrí i Ullà, la Universitat de Girona, el Consorci del Ter i la Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter.
A l’acte hi han participat Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona; Jordi Colomí, alcalde de Torroella de Montgrí; Josep López, alcalde d’Ullà; Jaume Fontdevila, alcalde de Gualta; Àlex Garrido, vicepresident del Consorci del Ter i alcalde de Manlleu, i Xavier Quintana, director de la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis de la Universitat de Girona.
En la presentació s’ha destacat que aquest projecte té l’objectiu de replantejar el model actual de drenatge d’inundacions, basat en una evacuació ràpida d’aigua a través de canals pavimentats, i substituir-lo per un nou model basat en la creació i la interconnexió de zones de laminació per alentir progressivament el flux d’aigua i aprofitar-lo per recuperar aiguamolls i zones inundables antigues, actualment dessecades.
Per tant, la implementació d’una solució basada en la natura ha de permetre resoldre uns problemes d’inundació recurrents que pateixen diferents nuclis urbans de l’àrea del Baix Ter, derivats de la reducció històrica de superfícies inundables d’aquesta plana al·luvial, els rius i recs de la qual tenen un règim torrencial. És un aspecte important en l’adaptació al canvi climàtic.
Aquest model transformador del sistema fluvial, a més de beneficis hidrològics, té importants beneficis ambientals, ja que permetrà incrementar la biodiversitat (els aiguamolls i les zones inundables són hàbitats rics en fauna i flora) i millorar l’estat ecològic dels sistemes aquàtics (amb la retenció de nutrients i contaminants), la qual cosa serà objecte d’anàlisi mentre duri el projecte.
Alguns dels resultats que s’esperen del projecte «HidroNet Baix Ter» són:
La redacció d’un pla integral de gestió del risc d’inundacions al Baix Ter, que abordarà la manera de mitigar el risc d’inundació a tots els municipis de la zona.
L’execució de zones de laminació en punts concrets com a experiències demostratives de referència per a l’aplicació futura del model a tot l’àmbit del Baix Ter.
El finançament total del projecte «HidroNet Baix Ter» és de 2.996.090,18 € , amb una subvenció total atorgada per la Fundación Biodiversidad del Fons Next Generation de 2.528.062,56 € .
Cada una de les set entitats que hi participen hi aporten les quantitats següents: Ajuntament de Gualta, 489.467,50 € ; Ajuntament de Torroella, 954.380,00 € ; Ajuntament d’Ullà, 559.303,00 € ; Consorci del Ter, 176.106,94 € ; Junta Central d’usuaris del Baix Ter, 412.980,20 € ; Universitat de Girona, 240.608,54 € , i Diputació de Girona, 163.244,00 € .
«HidroNet Baix Ter», per reduir el risc d’inundacions i renaturalitzar els recs El projecte executarà solucions per minimitzar les inundacions en trams urbans del Baix Ter provocades pels rius i séquies amb la recuperació d’antics estanys i zones inundables transformant-les en basses de laminació. Aquesta solució, basada en la natura, permet disposar d’un espai que habitualment es manté sense inundar i, en cas de pluges extraordinàries _com les pròpies del nostre clima mediterrani, que es poden veure incrementades pels efectes del canvi climàtic_, permet emmagatzemar i frenar les aigües que no poden absorbir els sistemes de drenatge existents. És possible instal·lar-hi sistemes de telecontrol i telemesura per monitorar, gestionar i registrar tot el funcionament automàticament.
«HidroNet Baix Ter», pla integral de gestió del risc d’inundació al Baix Ter Tenint en compte que més d’una dotzena de municipis de la zona del Baix Ter estan afectats pel mateix risc d’inundacions d’aquesta plana al·luvial, la qual es pot considerar que constitueix una mateixa unitat geogràfica i ecològica, el projecte «HidroNet Baix Ter» posarà a la seva disposició un instrument que ha de permetre mitigar aquesta problemàtica concreta.
«HidroNet Baix Ter», per coordinar totes les parts involucrades en la gestió del risc d’inundabilitat El projecte «HidroNet Baix Ter» permetrà enfortir la governança pel que fa a l’aigua amb la constitució d’òrgans com ara un consell assessor, un òrgan de caràcter informatiu i deliberatiu que permetrà incorporar altres punts de vista i donar a conèixer els avenços i resultats del projecte a altres actors per arribar a debats enriquidors que donin coherència territorial a les solucions i infraestructures verdes que s’aniran executant. El formaran els socis del projecte i una dotzena d’ajuntaments del Baix Ter, responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua, responsables del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i responsables del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
El projecte «HidroNet Baix Ter», amb codi R079, està cofinançat per la Fundación Biodiversidad FSP del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, en el marc de la convocatòria de subvencions per al foment d’actuacions adreçades a la restauració d’ecosistemes fluvials i a la reducció del risc d’inundació en els entorns urbans a través de solucions basades en la naturalesa. Aquesta convocatòria forma part del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR), finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU.
Pel president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, «aquest projecte, que engloba set entitats, amb una inversió de gairebé 3 milions d’euros, només es pot fer amb un programa com HidroNet, un projecte necessari per al futur del Ter i del Baix Ter». «Aquest any, que celebrem els 200 anys de les diputacions, nascudes per al progrés de les diferents demarcacions, tenim un projecte que encaixa perfectament amb el progrés, en aquest cas de la zona del Baix Ter. I la prosperitat del Baix Ter és la prosperitat per a tots els pobles de la demarcació de Girona», ha afegit el president Noguer.
Largely neglected and generally undervalued, ponds are actually remarkably important for biodiversity conservation. Dr. Dani Boix from the GRECO team of the Institute of Aquatic Ecology explains the importante of getting to know them in order to protect them.
Video launched for the #WorldWetlandsDay22 #ActForWetlands. A call to take action for wetlands is the focus of this years’ campaign. It’s an appeal to invest financial, human and political capital to save the world’s wetlands from disappearing and to restore those we have degraded.
Last Friday, November 4, we held the workshop “Costs and Benefits of the Conservation of the la Pletera salt marsh” in l’Estartit with the participation of local actors and stakeholders from the Generalitat. The activity, which is included in the framework of the H2020 PONDERFUL project of which we are part, had a double objective:
– The validation of a policy analysis regarding the conservation and restoration of la Pletera salt marsh. The analysis have been developed by the University of Uppsala (Sweden) and supported by the UdG team associated with the European project. – Secondly, to gather the perceptions of the participants (from local and Catalonian government, private sector, universities, civil society) on the current barriers and the enabling factors underlying conservation and restoration policies of wetlands and ponds. The La Pletera case was the main subject of discussion throughout the day, but the discussion and conclusions included and were often referred to the whole wetland landscape of Catalonia.
The last part of the day was an interactive activity aimed at identifying how we can finance the maintenance and other necessary measures for keeping the quality of the Nature Contributions to People (NCP) provided by the salt marsh.
The main challenge pointed out in the long-term to La Pletera is how to deal with Climate Change impacts (sea level rise and intensification of flooding episodes). The response to these risks will be key to ensuring the continuity of such spaces. Another challenge is the maintenance of la Pletera´s visiting infrastructure, which serves as a place of leisure for many people throughout the year. The high flow of visitors during the summer, with a considerable increase in road traffic, generates impacts for the rural traffic during the agricultural harvesting in the nearby area and produces rubbish.
At la Pletera level, the conclusions pointed out the Life restoration project implemented in the salt marsh between 2014 and 2018 as a demo case for restoring other coastal ecosystems. The stakeholders identified a favourable political context, leadership, collaboration among stakeholders in different levels and the knowledge development by the UdG´s Chair of Mediterranean Coastal Ecosystems and the GRECO group, as paramount factors for the success of the Life Pletera project. For the future, the need for improving financing schemes for maintenance, developing better strategies to control traffic and misuse of the space by visitors, and creating space for natural adaptation of the saltmarsh were mentioned.
At the Catalonian level, the challenge is to further develop the institutional framework regarding conservation and ecological restoration. The evolution of the European environmental framework in the last 30 years was pointed out as a key enabling factor to overcome this challenge, once it fosters national and local framework development. As a current barrier, it was mentioned the lack of knowledge and experimentation for supporting planning and development of an ecological restoration policy. In this sense, projects on the ground, such as Life Pletera, and research projects, such as the Ponderful project, were acknowledged by many stakeholders as essential for providing information to policy-making decisions.
To conclude, the following day, in the same EMD room of the Estartit, a technical day took place during the morning in which the annual results on the state of conservation of the species of flora and fauna protected by the Montgrí Natural Park, the Medes Islands and the Baix Ter.
PONDERFUL has received funding from the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme under grant agreement No 869296
